Veure l’envelliment com un procés de canvi i adaptació a noves situacions és fonamental per treballar cap al benestar personal a l’entrada d’aquesta nova etapa vital. Tot i això, cal saber els signes i símptomes no normatius per tal d’agafar amb temps malalties neuro-degeneratives.

Que és el deteriorament cognitiu lleu (DCL)?

Hi ha casos en què, tot i l'existència de dèficits en el funcionament cognitiu o mental de la persona, no apareixen limitacions en la capacitat funcional de l'individu.

Les persones que pateixen DCL tenen errades de memòria o altres queixes subjectives pel que fa a rendiment cognitiu, que són constatades amb valoracions neuropsicològiques de professionals especialitzats, però no mostren aparents conseqüències en la independència i funcionalitat o només ho fan en activitats molt complexes que no formen part de la vida diària de la persona.

L'evolució del DCL és variada, podent estacionar-se, revertir o evolucionar cap a una demència. Entorn a el 15% dels pacients diagnosticats de DCL evolucionen a demència cada any. Per aquest motiu és imprescindible el seguiment al llarg de el temps d'aquests pacients i fer una estimulació cognitiva persistent per tal d’endarrerir el màxim l’entrada a fases més avançades de demència.

Envelliment saludable vs. DCL

Un envelliment saludable comporta un canvi en el benestar físic i mental de la persona envoltant totes les seves esferes. Per aquest motiu si posem una mirada des de la perspectiva sistèmica veurem a l’usuari com un tot i es podrà intervenir des dels àmbits d’actuació de forma més acurada.

El DCL comporta un envelliment no normatiu ja que presenta un deteriorament cognitiu i físic encara que sigui poc. Per aquest motiu s’ha de tenir en compte com a principal precursor a la malaltia d’Alzheimer, fer un seguiment acurat i si hi ha sospites d’augment de simptomatologia rellevant, posar el cas i situació en mans d’un professional per tal d’establir diagnòstic. Dins d’associacions com la nostra (AFALL) es trobarà guia, acompanyament i informació en aquests casos per tal de poder gestionar el procés acompanyat. 

Maria Puigvert Baró

Psicòloga a l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer de Lleida (AFALL)

Col. 28717