La figura del cuidador és la pedra angular de la qualitat de vida del malalt d’Alzheimer. Aquest suport i acompanyament és crucial durant el desenvolupament de la patologia.  

La major part de les persones no es troben preparades per a fer front a la malaltia durant cadascuna de les seves fases, començant per l’impacte del diagnòstic, seguint amb l’empitjorament de la simptomatologia, els canvis conductuals i altres afectacions a escala física, psicològica i social.

És de gran importància que el cuidador adquireixi les habilitats necessàries per a la realització de les diferents funcions referents a la cura del malalt. Per aquest motiu, l’entrenament d’aquest a partir de l’adquisició d’informació (lectures, conferències, etc.) així com, assistir a grups d’ajuda mútua com el que es fa el primer dijous de cada mes a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Lleida, faran que aquest enfronti la nova situació amb més seguretat.

Alguns dels objectius principals que pretenen aquests grups són:

• Oferir als familiars un espai de suport i intercanvi d’experiències.
• Informar als familiars sobre la malaltia.
• Tractar les preocupacions i els diferents conflictes que es generen durant la cura dels malalts.
• Facilitar i guiar en la utilització de diferents recursos biopsicosocials.

Pel que fa a l’entorn, el paper del cuidador en aquest és clau, ja que l’evolució del pacient molts cops dependrà de l’on, amb qui i com es trobin al seu dia a dia. Aquest fet també podrà arribar a determinar una necessitat d’acceleració del procés d’institucionalització, a l’esdevenir impossible la convivència en l’entorn familiar.

Importància de cuidar al cuidador

La malaltia d’Alzheimer no és únicament una malaltia de l’individu, és una malaltia familiar. Aquest canvi radical en les vides de tot un nucli familiar comporta un malestar psicològic i diferents alteracions en les relacions familiars. Sorgeixen sentiments de por, culpa, angoixa, irritabilitat, etc., així com simptomatologia relacionada amb la fatiga mental, l’insomni, la depressió i estrès entre d’altres. La bona gestió d’aquests sentiments i reconeixement i cura de la simptomatologia, a través de diferents tècniques i intervencions impartides pels professionals corresponents, poden determinar el benestar i qualitat de vida tant del cuidador com del malalt, ja que com s’ha esmentat abans, en aquesta malaltia tots els components es relacionen entre si i són dependents els uns dels altres.

S'han descrit nombrosos tipus d'intervencions amb cuidadors de pacients amb demència per tal de millorar les cures cap al pacient i l'auto-cura dels cuidadors. Alguns estudis demostren l'eficàcia d'aquestes intervencions. La mesura de l'eficàcia en aquests estudis s'ha basat en el retard de la institucionalització del pacient, la disminució de la prevalença d'ansietat i/o depressió i la reducció de la sobrecàrrega dels cuidadors.

Maria Puigvert Baró

Psicòloga a l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer de Lleida (AFALL)

Col. 28717